La producció textual de Joan Fuster aconsegueix aspectes difícilment sistematitzables, des de l'aforisme més irònic fins a la crítica literària, la reflexió històrica, l'estudi dels clàssics catalans o l'anàlisi de la política internacional. Amb una visió transversal que supera la parcel·lació que habitualment s'ha fet de la seua obra, aquest volum se centra a examinar les aportacions fusterianes a la descripció del territori -entre les quals es troba la més coneguda i representativa 'El País Valenciano'. (Destino, 1962). S'hi destaca la capacitat intel·lectual de Fuster per a ajustar-se a les necessitats que cada text exigeix, dins d'uns paràmetres de qualitat literària màxima, en què el seu biaix personal, que sempre tendeix cap a l'assaig, té més o menys presència d'acord amb les possibilitats que cada gènere li permet.. Aquest llibre és, així mateix, un reconeixement de la seua producció textual en espanyol i de la traducció i la recontextualització d'aquest material en publicacions posteriors.
