Fernando R. de la Flor, catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Salamanca, ha elaborat l’aproximació global al barroc hispànic més complexa i suggerent dels darrers anys. Ara enfoca el quadre amb la llum negra de la melangia. Recolzant-se en un concepte que, des d’Arist.til, s’utilitza per descriure les persones i els personatges del geni individual, l’autor dissecciona amb el discurs apassionat que el caracteritza tota una època brillantíssima. Travessa les seves pàgines una precisa idea de la melangia al segle xvii hispànic, filla del desengany i d’un horitzó col·lapsat. Aquells esperits abocats al llenguatge i estancats en la inhibició del món ens han llegat textos i imatges d’una estètica que avui ens fascina per. d’una ètica que, ja essencialment incapaços de compartir-la, ens incomoda: qui sap si mai podrem tornar a veure l’àngel savi i greu de la melangia sense arruixar-lo d’una galtada.
