El Tio Cuc (1914-1936) fou el setmanari periodístic més popular de l'Alacant de preguerra. Republicà, demòcrata i anticlerical, exercia com a portaveu de les classes populars alacantines. Ho feia en valencià, en la llengua del poble, i això li va permetre adquirir una identificació amb el seu públic lector com cap altra publicació de l'època ho va fer. Va arribar a distribuir-se en moltes ciutats i pobles de les comarques meridionals i centrals del País Valencià fins i tot en zones castellanoparlants i tenia un únic objectiu: desestabilitzar les classes dominants.
Es va implicar, també, en la fundació de les Fogueres de Sant Joan (1928) i en l'esport local. Però la seua intenció era, sobretot, política. I El Tio Cuc, lluny d'afavorir ningú, es va dedicar a denunciar les trampes dels corruptes disfressats de demòcrates i les malifetes d'una monarquia que va optar per l'exili.
El setmanari també va esdevenir el primer clar exemple de valencianisme polític a la ciutat d'Alacant, i va contribuir a l'ús del valencià i a la fundació del primer partit polític nacionalista a la ciutat. El Tio Cuc és la història de l'Alacant que va desaparéixer entre la misèria de la Guerra Civil i de la dictadura posterior.
