El segle XVIII va ser enormement ingrat a causa de dos fets cabdals: l'extinció del Regne de València com a ens polític i l'anul·lació del valencià com a llengua de la governació i la justícia, substituït pel castellà. La monarquia borbònica pretenia així construir un nou estat uniforme. Des del punt de vista de la transmissió de la cultura i de la literatura, el factor prestigi actuava en un sentit negatiu des de feia un parell de segles, perquè la noblesa havia quedat enlluernada per la cultura que s'irradiava des de la cort castellana i això va comportar un oblit accelerat dels darrers autors valencians, i va entrebancar la continuïtat literària. Aquesta obra, que ha obtingut el I Premi Germà Colón d'Estudis Filològics, analitza els treballs i la figura discreta del Teodor Tomàs Palomar, canonge valencià que s'aplicà a la modernització i l'edició de textos medievals en llengua catalana amb el propòsit de rescatarlos de l'oblit i de projectarlos cap als lectors setcentistes, sense renunciar a la llengua en què havien estat escrits; en un moment que el reclam i la temptació del castellà eren molt poderosos.
