Són ben conegudes les nombroses excursions, entorn d'unes 1.332 en total, realitzades per Joan Coromines (Barcelona, 1905-Pineda de Mar, 1997) arreu de les terres de llengua catalana entre els anys 1923-1979 aproximadament,1 amb motiu d'un bon nombre de les quals el lingüista català va recollir in situ, entre 1925 i 1971, una quantitat gairebé incalculable de dades toponímiques, antroponímiques i dialectals corresponents a més de 2.000 termes municipals. Una elevada proporció dels riquíssims materials lingüístics aconseguits llavors per Coromines fou incorporada després a les seves obres científiques, entre les quals cal destacar especialment el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana [DECat] (10 vols., 1980-2001), els Estudis de toponímia catalana (2 vols., 1965-1970) i l'Onomasticon Cataloniæ [OnCat] (8 vols., 1989-1997). Tanmateix, el corpus de dades toponomàstiques i de la llengua popular recollides per Coromines a través de les seves enquestes va resultar tan abundant que una gran part d’aquests materials mai no va ser aprofitada pel lingüista i ha restat inèdita fins avui dins les cinquanta-una Llibretes de Camp [LlCamp] conservades actualment a la Fundació Pere Coromines (Sant Pol de Mar). [Extret de la Introducció].
