""Mestres i Amics. Articles" recull els materials de Miquel dels Sants Oliver que inicialment formaren els volums quart i cinquè de les seves Obres Catalanes, publicades poc després de la seva mort, segurament el mateix 1920, per Francesc Mateu, responsable de l'editorial Il·lustració Catalana. [...]. En conjunt, hi són reunides peces molt diverses. Abracen des de notes puntuals, que pressuposen un seguiment atent de l'activitat cultural, fins a la presentació de personatges admirats, sobretot relacionats amb la seva joventut mallorquina que, una vegada fixada la residència a Barcelona, el juliol de 1904, sempre va tractar amb nostàlgia. Això, a més dels dos estudis extensos sobre Aguiló i Maragall, als quals cal afegir "A propòsit d'Almirall", que té l'origen en els articles que el 1911 va publicar a Il·lustració Catalana. Aquests tres són treballs importants perquè, com és sabut, Almirall, Aguiló i Maragall foren els "mestres" que més l'influïren, al costat d'uns pocs més, entre els quals destaquen Jaume Balmes, Josep Maria Quadrado i Joan Sardà. Tots junts, però, conformen un llibre miscel·lani, que té l'interès de presentar molts dels temes que l'interessaren i que deixa entreveure clarament algunes de les línies mestres del seu pensament. No n'exhaureix cap, però en mostra moltes i s'hi pronuncia amb claredat. Oliver va ser molt fidel als seus plantejaments intel·lectuals i, per això, va fer ús d'unes determinades "autoritats" contemporànies, a que va acudir amb reiteració, i va repetir unes mateixes valoracions històriques que relacionà amb les seves inquietuds públiques i amb les seves posicions civils. L'alta valoració que sempre va fer de la Renaixença, la seva adscripció al regeneracionisme i al regionalisme polítics, la defensa de la llengua catalana, la denúncia de l'estructura excessivament uniformista i centralista de l'estat espanyol són constants que poden trobar en molts dels seus escrits i que aquí s'exposen amb contundència". (Del pròleg de Joan Mas i Vives).
-5%
-5%
-5%
