L'any 2004 es va publicar el primer volum d'Obres gramaticals d'Antoni Febrer i Cardona, a cura de Jordi Ginebra. En aquell volum s'editava per primera vegada l'obra Principis generals de la llengua menorquina (1804), juntament amb un parell de textos més, de caràcter gramatical: les Observacions sobre la llengua menorquina per mitjà del pròleg del Pronòstic de l'any 1811, i les Observacions del doctor Parpal sobre l'ortografia menorquina (s/d).
En la presentació d'aquell volum s'anunciava ja la preparació d'un segon volum d'obres gramaticals —aquest que teniu ara entre les mans— que aplegaria la resta de les produccions conegudes de Febrer en l'àmbit de la reflexió gramatical: els "Principis generals i particulars de la llengua menorquina (1821)", la "Resposta a alguns dubtes sobre els principis generals i particulars establerts en la gramàtica menorquina (1821)" i les "Notes sobre la pronúncia i l'ortografia menorquina (1824)", totes encara inèdites. Com es veurà, aquest darrer bloc d'escrits, concentrats en uns pocs anys de la maduresa del seu autor, gira tot ell a l'entorn dels Principis generals i particulars i de la seva recepció. És per això que voldrem centrar el present estudi, que precedeix l'edició dels materials esmentats, en la caracterització de la segona gramàtica de Febrer i Cardona, i en la vinculació d'aquesta obra amb la seva primera gramàtica, quasi vint anys anterior.
-5%
-5%
-5%
