L’Institut d’Estudis Catalans, en compliment de les funcions derivades de la condició d’institució
que té per objectiu l’alta investigació científica, que li donen els seus Estatuts, duu a terme
diverses activitats en els àmbits d’assessorament, coordinació, promoció, realització i difusió de
la recerca. Els poders públics tenen la responsabilitat última en el procés de planificació de la recerca,
però la natura d’aquesta activitat i els coneixements especialitzats que implica, fan essencial
l’existència d’un alt assessorament que tingui independència de criteri i autoritat científica en cadascun dels àmbits on la recerca es realitza.
L’Institut d’Estudis Catalans, per la seva tradició, estructura i composició, pot contribuir a
exercir aquesta funció. De fet, el Decret 195/1991, del 16 de setembre, de la Generalitat de Catalunya,
relatiu a la coordinació de la recerca i a la reorganització de la CIRIT, ha donat un primer pas
en aquesta direcció en reconèixer a l’IEC un paper d’assessorament regular d’aquest organisme, i les
directrius bàsiques del Pla de Recerca de Catalunya 1993-1996 van preveure ja la incorporació de
membres de l’IEC en la Comissió d’Assessorament i Seguiment del Pla. D’altra banda, l’IEC té una
llarga tradició en l’emissió d’informes i dictàmens i en l’elaboració d’estudis prospectius.
En aquest context, a la tardor de 1995 el Consell Permanent de l’Institut acordà endegar el
projecte d’elaboració d’un estudi sobre l’estat de la recerca a Catalunya, en relació amb la comunitat
científica internacional, a base d’una sèrie d’informes periòdics sobre cada una de les àrees
en què es pot dividir l’activitat científica. El projecte, denominat Reports de la recerca a Catalunya,
s’inicià el desembre de 1995 dividint els treballs en vint-i-tres àrees temàtiques fonamentades
en els àmbits i sotsàmbits de la CIRIT i amb la previsió de realitzar vuit informes temàtics
anuals. Cada informe ha de proporcionar informació global sobre l’estat de la recerca a Catalunya
en l’àrea corresponent, i ha d’aportar reflexions sobre els objectius generals de la recerca, l’evolució,
les tendències, la situació actual i una anàlisi prospectiva. Ha d’incloure també dades globals
de finançament i d’índexs de productivitat del sistema de recerca català. L’elaboració de
l’informe és confiada a una persona de prestigi que actua de director i que rep l’ajuda d’un grup
de col.laboradors experts en l’àrea. Per assolir la necessària coordinació i aconseguir una certa homogeneïtzació
en informes d’àmbits temàtics allunyats, actua una comissió formada pel vicepresident
i el secretari científic de l’Institut i per tots els directors.
Fins ara s’han elaborat els informes en les àrees següents: física, geologia, biologia cel.lular,
molecular i bioquímica, medicina, sociologia, ciències polítiques, antropologia i comunicació,
economia, enginyeries de la informació i de la comunicació, lingüística, matemàtiques i història.
Finalitzats tots els reports es preveu una publicació conjunta dels vint-i-tres informes temàtics,
que pot recollir aportacions complementàries.
Els Reports de la recerca a Catalunya es realitzen amb el suport i la col.laboració de la CIRIT.
S’ha comptat també amb la col.laboració dels vicerectorats de recerca de les universitats catalanes,
de l’Oficina de Gestió de la Recerca i Convenis de la UB (aplicació integrada de gestió i avaluació
de la recerca [GREC]), de la Secretaria d’Estat i Investigació del Ministeri d’Educació i
Cultura i de la Direcció General d’Investigació i Desenvolupament de la Comissió Interministerial
de Ciència i Tecnologia, les quals han subministrat algunes de les dades utilitzades en l’elaboració
dels informes. Agraïm a totes aquestes institucions la seva col.laboració.
(Prólogo)
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
