Les innovacions tècniques ens ofereixen noves formes de percebre la realitat, d'entendre’ns a nosaltres mateixos, de comunicar-nos i de mobilitzar-nos col·lectivament amb l'objectiu de qüestionar les regles del sistema. En aquest sentit, la tecnologia possibilita ruptures i nous escenaris de lluita política. Ara bé, és ingenu creure que tota forma de tecnologia és bona en si mateixa: com qualsevol producte de l'ésser humà, els mitjans tècnics són fenòmens complexos i ambigus que cal pensar amb cura i responsabilitat.
D'aquesta aproximació dual neix la Tecnocrítica, és a dir, una Teoria Crítica de la Tecnologia que analitza les contradiccions en les relacions socials trastocades per la tecnologia. En la mesura que es tracta d'una investigació multidisciplinària dels conflictes, potser una bona estratègia és partir de les pràctiques i reflexions dels moviments socials involucrats. De fet, aquest llibre també és resultat de l'experiència viscuda a les places el mes de maig de 2011, el 15-M, i respon a l'intent d'entendre moltes qüestions clau en l'actualitat: la crisi del «consens» de la Transició, la manca d'una democràcia real, els mals del bipartidisme, les primaveres àrabs, el ciberactivisme, WikiLeaks, etc.
En definitiva, us oferim una breu guia de textos sobre les dues cares de Janus de la tecnologia. D'una banda, les innovacions tècniques obren nous camins d'interrelació i mobilització ciutadana; de l'altra, els avanços científics també suposen dilemes ètics i/o conflictes polítics. La Tecnocrítica inclou ambdues perspectives: l'escrutini públic que la tecnologia mobilitza i que alhora rep en la seva cruïlla amb els moviments socials.
