El mestre Francesc Boix Senmartí (1901-1933) ha restat un poc al marge en la reconstrucció del magisteri arrelat i del pensament valencianista, el cultural i el polític, però no oblidat. Potser el seu nom només apareix esmentat sense més aprofundiment en desenes de treballs, o en les plaques commemoratives com la de l?ermita de Sant Pau d'Albocàsser, però no ha estat amagat. Simplement, ningú havia començat l?àrdua labor d?estirar els fils necessaris per a resseguir la seua vida i estudiar la seua obra poètica i pedagògica. Quedava molt per fer i dir, i Òscar Pérez Silvestre, en el cas de Boix Senmartí, fa justícia rescabalant vida i obra escrita, reflotant-la i posant-la al costat de la dels seus amics Carles Salvador, Enric Soler i Godes i Antoni Porcar Candel.
-5%
