Entre la prosa memorialista escrita en català durant l?Època Moderna, el «Dietari» de mossèn Pere Joan Porcar té un lloc rellevant, tant pel seu abast cronològic ?unes quatre dècades a cavall dels segles XVI i XVII-- i les informacions que aporta sobre les vicissituds històriques de la ciutat i el regne, com per les dades que forneix sobre la llengua emprada aleshores. Hi trobem un corpus impagable de notícies sobre el món eclesiàstic, costums, rumors, abusos de poder, fets luctuosos, pasquins, conflictes sobre preeminències i celebracions diverses. Tot plegat, es tracta d?un recull de fets diaris o esdeveniments, més o menys importants, heterogenis, de vegades anecdòtics, que generava una societat valenciana, un societat regressiva, subalterna i deprimida, però que alhora manté la seua identitat particular dins de la Monarquia Hispànica.
