Trenta anys després de publicar El nom de la rosa, Umberto Eco torna per mostrar-nos que, en la literatura i en la vida, res no és el que sembla i ningú és qui realment diu que és.
París, 1897. Un home de seixanta-set anys escriu assegut a una taula, en una habitació abarrotada de mobles: és el capità Simonini, un piemontès establert a la capital francesa, que des de molt jove es dedica al noble art de crear documents falsos.
Home de poques paraules, misogin i golafre impenitent, el capità s´inspira en els fulletons de Dumas i Sue per donar fe de complots inexistents, fomentar intrigues o difamar les grans figures de la política europea. Cavaller sense escrúpols, Simonini treballa al servei del millor postor: si primer fou el govern italià qui va pagar per les seves impostures, després van arribar els encàrrecs de França i Prússia, i fins i tot Hitler acabarà aprofitant-se dels seus malvats oficis.
Ressenyes:
-L a seva millor novel·la des de El nom de la rosa.-
Justo Navarro, Babelia, El País
-Més irònic que mai i molt divertit.-
Matías Néspolo, Tendencias, El Mundo
-Eco ha gestat una vertadera obra mestra.-
La Vanguardia
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
