Aquest volum ofereix, d'una banda, una reflexió i una anàlisi de les pintures de palaus i centres religiosos de la Barcelona dels segles XVII i XVIII i, de l'altra, un estudi sobre l'adaptació de l'arquitectura obliqua proposada per Juan Caramuel y Lobkowitz en ciutats com ara Nàpols o Vigevano. El seu tractat Architectura civil recta, y obliqua (1678) fou un dels compendis més decisius d'aquell temps per l'audaç plantejament de l'autor, un monjo cistercenc, arquitecte, matemàtic i astrònom, que va suggerir de deixar enrere el cànon arquitectònic clàssic basat en l'harmonia, la simetria i la proporció —descrit per Vitruvi al segle I aC—, i obrir les portes a una nova plasticitat de les formes amb solucions constructives obliqües. A partir dels programes artístics implementats a la capital catalana i del referent de Caramuel, Cicles pictòrics i arquitectura obliqua al set-cents situa en l'època i l'espai un gran nombre d'artistes i obres que evidencien les inquietuds culturals, religioses i històriques de l'època moderna.
