Deu anys després de la mort del poeta i escriptor Damià Huguet (Campos, 1946-1996), la seva obra continua plenament vigent. Hi destaca una aferrissada adhesió a la vida elemental ?a la terra, en definitiva? i la voluntat de construir uns mites que l?obsessionaren tota la vida. Aquest llibre s?hi refereix des d?una lectura pròxima, mantinguda al llarg dels anys. Recull treballs d?introducció a la seva poètica, descripcions cronològiques de l?evolució que va protagonitzar, interpretacions més o menys lliures del més essencial de la seva poesia, un guió cinematogràfic i altres textos inèdits, i documents epistolars. Un conjunt divers que, al capdavall, constitueix una mena de construcció feta amb maons que es complementen, perspectives superposades, seqüències d?una filmació necessàriament inacabada, incompleta?