Aquestes pàgines destil·len predilecció i sentiment, però molt particularment conviden apassionadament els lectors a estimar, escorcollar i aprofundir aquest tresor ètnic nostrat. Arreu d?aquests conceptes i investigacions hi podem destriar un nervi central conductor que tot ho relliga, formant un agregat homogeni i compacte. Aquests escrits volen ser una llaor, un cant al nostre poble i al seu art, viu i espontani, veritable bastió de la nostra identitat. Des del meu balcó ben cert que ha de funcionar de sinapisme revulsiu per esbatre qualsevol prejudici i qualsevol regust d?indolència, davant els aurífics joiells del nostre folklore musical històric. Pregonament enamorat de la cultura popular, particularment del folklore musical balear, Antoni Martorell ve a testimoniar-nos que de tot això n?ha fet una senyera gloriosa d?identitat històrica, que, ultra l?afecte i amanyac que ens reclama, implica un compromís seriós de defensa i d?estudi d?aquest patrimoni. Aquestes pàgines destil·len predilecció i sentiment, però molt particularment conviden apassionadament els lectors a estimar, escorcollar i aprofundir aquest tresor ètnic nostrat. Arreu d?aquests conceptes i investigacions hi podem destriar un nervi central conductor que tot ho relliga, formant un agregat homogeni i compacte. Aquests escrits volen ser una llaor, un cant ?tot i que modest, segons l?autor, i a tall d?agresta corranda eixida «d?escanyolida caramella» virgiliana [mal estrafent l?inici (espuri o no) del poema l?Eneida] ?, un cant dèiem, al nostre poble i al seu art, viu i espontani, veritable bastió de la nostra identitat.
