Encara que molts responsables de la vida teatral d?aquest país no sembla haver-se?n adonat, els anys 90 evidenciaren l?emergència i la consolidació d?una nova generació de dramaturgs en llengua catalana, que es preparava per a marcar el rumb de l?escena a l?imminent segle XXI. Maduresa i joventut s?entrellacen en aquesta obra, no sols per la barreja de frescor i solidesa estètiques que formalment la caracteritza, pel seu ben aconseguit equilibri entre novetat i consistència, informalitat expressiva i rigor estructural, sinó també per la temàtica generacional que el text planteja, amb el seu dramàtic encontre-desencontre de ?joves? i ?vells?, de pares i fills, d?éssers consanguinis separats/units per l?esquerda del temps.
