El "Llibre de dades e de rebudes" de la Universitat de Mallorca corresponent a l'any 1374 es conserva a l'Arxiu Diocesà de Mallorca. No inclou cap anotació arxivística que permeti saber quan ni per què es va incorporar a aquesta institució de caire religiós. Està redactat en català i la seva estructura interna correspon a un sistema comptable de partida simple, organitzat en dos comptes: el del "deu" i el del "deig". L'ampliació de les competències administratives i fiscals dels consells municipals del 1280 va provocar l'aparició de noves sèries documentals, moltes de les quals, emperò, no ens han arribat. Aquesta pèrdua fa que el ja esmentat llibre de cobraments i pagaments sigui un document excepcional, tant per la migradesa de registres anteriors com pel període cronològic que cobreix. L'any 1374 va ser un any especial, en què la fam més intensa de l'edat mitjana va assolar tota la conca mediterrània. La crisi alimentària, a la Corona d'Aragó, va coincidir a més amb una revolta sarda, encapçalada pel jutge Marià IV d'Arborea i atiada per Gènova. El consistori, al darrer quart del segle XIV, ja havia assumit la complicada tasca de gestionar el proveïment alimentari de la ciutat, especialment el de cereals, en una època en què el pa havia esdevingut el nucli de la dieta dels estaments baixos i intermedis de la societat. La natura comptable del llibre permet no sols analitzar els mecanismes endegats pels consellers per atreure blat forà cap a l'illa des dels emporis de la Mediterrània i de l'Atlàntic septentrional, sinó també quantificar els costos específics de cada un d'ells, així com la provinença dels capitals amb què es van saldar. Els edils, amb l'experiència acumulada durant la gestió de les fams anteriors, especialment la de 1333, van alternar les iniciatives econòmiques amb les mesures de força. El consistori va maldar també per garantir, en cada moment, una distribució social mínimament equitativa dels recursos disponibles, per tal d'evitar les revoltes d'afamegats. El manual de Clavaria permet a l'historiador transcendir el nivell de la mera descripció de la gestió municipal d'una calamitat al de la quantificació de les seves seqüeles. La transcripció acurada del text fornirà, a més, als filòlegs material inèdit per analitzar el llenguatge administratiu de final del segle XIV.
