La ironia és una característica essencial de la personalitat i del conjunt de l'obra de Joan Fuster, un tret definitori de l'escriptura, el discurs, el pensament i l'argumentació fusteriana. En el conjunt de l'extensa producció de l'autor, aquest aspecte polièdric esdevé un element important en la seua actitud personal, un instrument per a la crítica social i una estratègia per a cridar l'atenció i captivar els lectors.
Aquest llibre recull les contribucions de cinc professors universitaris i estudiosos de la relació entre Joan Fuster i la ironia. Cadascun hi aprofundeix des d'una perspectiva diferent i, en conjunt, es complementen: el «curtcircuit de les idees» (Pere Ballart), l'estil humorístic (Jordi Malé), les formes breus i els escrits aforístics (Marcel Ortín), els textos i estudis sobre literatura catalana (Ximo Espinós) i la construcció del text assagístic (Gonçal López-Pampló).
