En aquest volum l'autor presenta l'estudi i l'edició crítica dels capítols dedicats a la Mare de Déu que apareixen en el Flos sanctorum romançat (Barcelona, 1494), primer testimoni imprés de la traducció catalana de la Legenda aurea de Jacobus de Voragine (ca. 1264). L'obra, que recull un gran nombre de vides de sants i de festivitats litúrgiques ordenades a partir del calendari cristià, tingué una gran influència en la cultura i la devoció dels darrers segles de l'edat mitjana, fins al punt de convertir-se en l'obra més llegida després de la Bíblia. Hèctor Càmara i Sempere és professor ajudant del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. Ara mateix es dedica a l'edició dels dos incunables de la traducció catalana de la Legenda aurea i a l'estudi i divulgació del Misteri d'Elx.
