En les difícils relacions que hi ha dins l?Islam entre la filosofia hereva de la tradició greco-helenística i la teologia dialèctica, l?obra d?Algatzell (m. 1111) L?ensorrament dels filòsofs marca un punt d?inflexió. Algatzell creia demostrar que la filosofia contradiu l?Islam i la seva estructura, que s?enfonsa. Els filòsofs diuen que el món és etern però els seus arguments són incoherents; pretenen que de la Unitat emana l?univers, però els seus arguments proven la impossibilitat de l?emanació que defensen. Averrois (m. 1198) era un filòsof admirador d?Aristòtil, però també una personalitat reconeguda de la dinastia almohade, seguidora dels ensenyaments d?Algatzell. En la refutació de l?obra d?aquest, L?ensorrament de L?ensorrament, Averrois ha de demostrar que Algatzell anava errat en la seva crítica. L?eternitat del món no contradiu l?Islam, diu, i desfà les objeccions d?Algatzell contra els arguments dels filòsofs. La voluntat i la ciència divines són molt diferents de les humanes, i les crítiques d?Algatzell a l?emanació són crítiques a Avicenna, que no representa la veritat aristotèlica. L?acció causal de Déu s?explica per la naturalesa de la ciència divina i per la participació en la Seva unitat de tots els éssers.
