L'edició de l'obra científica de Pasqual Calbó significa la recuperació d'un valuós llegat científic i tècnic en llengua catalana del tombant del segle XVIII al XIX. El manuscrit, d'uns 500 folis de textos i làmines, és en realitat un «curs matemàtic» dedicat a l'ensenyament i compost de tres parts: matemàtiques pures, primer; física experimental, després, i, finalment, rellotges de sol, perspectiva, arquitectura civil i militar i construcció naval. Les dues primeres parts són a la vegada instrumentals i conceptuals, per acostar al coneixement del pensament i de la naturalesa, mentre que la tercera part, que inclou elements aparentment diversos, té com a component comú que es tracta de construccions.
Els tractats de matemàtiques pures d'aquest volum I contenen poques consideracions teòriques ja que s'orienten a la resolució de problemes i incorporen l'ús de matemàtiques necessari en les altres parts. La física experimental i matemàtica del volum II oferirà descripcions molt en detall sobre la naturalesa de la matèria sòlida, les lleis del moviment, els components del sistema solar i les seves característiques, els fluids, els fenòmens meteorològics, la naturalesa dels gasos i les seves propietats, l'acústica, la naturalesa de l'aigua, l'estàtica, la calor, l'òptica, l'electricitat, i el disseny i construcció de lents. El volum III inclourà diferents tractats amb un ensenyament pràctic concret: el de rellotges de sol, de perspectiva, d'arquitectura civil i militar, i, finalment, un de construcció naval.