El médico y científico catalán Arnau de Vilanova marcó uno de los momentos culminantes de la biomédica escolástica, desde el siglo XII hasta el siglo XIV, pero su prestigio permaneció hasta el siglo XVII. El propósito de la presente colección es ofrecer a los especialistas una cuidada colección con toda su obra, donde cada volumen incluye un comentario e introducción preliminar y un índice terminológico. Por el momento, han aparecido once volúmenes de los diecisiete de que constará la obra completa.
Aquest volum presenta edicions dels dos comentaris hipocràtics coneguts d'Arnau. Estudiats conjuntament, ens ofereixen la mostra més autèntica de la valoració real que Arnau féu dels mèrits d'Hipòcrates, de la seva (tal com ell mateix expressà en el comentari sobre l'aforisme "In morbis minus") "Perspicacia et plenitudo sententie". A més, quan els llegim segons l'ordre de composició, ens informen sobre el desenvolupament intel·lectual d'Arnau quan ensenyava a Montpeller. En el primer comentari, el de l'aforisme II.34, sembla encara creure que la medicina pot arribar a establir regles terapèutiques que tinguin validesa general, mentre que en el segon, relatiu a l'aforisme "Vita brevis [...]" ha esdevingut menys confiat, més conscient de la contingència de la pràctica mèdica. En la dècada del 1290 Arnau sembla haver estat madurant com a metge pràctic.
