Aquesta recerca explora l'expressió de la negació en les varietats del contínuum romànic pirinenc. Concretament, a través de dades dialectals actuals i de la llengua antiga, presenta una aproximació a la variació i al canvi lingüístic dels minimitzadors (‘substantius que denoten quantitats mínimes d'alguna cosa', com cap, gota, molla, pas, etc.) en contextos negatius. La recerca s'enceta amb una revisió de les nocions clau per explicar la variació i el canvi lingüístic en les expressions negatives. Als capítols centrals, s'analitzen els minimitzadors pirinencs i s'evidencia l'interès filològic i el potencial explicatiu d'aquestes marques quant a l'evolució de la negació. S'estableixen dues fases en la reanàlisi dels minimitzadors: la primera dóna lloc al seu ús com a TPN lligats inicialment a la quantificació i, posteriorment, com a marques amb propietats discursives pròpies; i la segona explica multifactorialment la renovació de la negació oracional (Cicle de Jespersen). La simbiosi de les dades sincròniques i diacròniques presentades, fins ara inexplorades, enriqueix l'aproximació teòrica a les tendències i patrons de l'evolució de la negació en les llengües naturals.
