Ramiro Fonte (Puentedeume, 1957 - Barcelona, 11 d'octubre de 2008), va ser un escriptor de Galícia, Espanya, en llengua gallega. Llicenciat en Filosofia i Lletres i professor de Llengua i Literatura Gallegues, va ser poeta, narrador, assagista, crític literari i estudiós de la literatura gallega. Va ser un dels fundadors del col·lectiu poètic Cravo Fons (1977). Com a narrador es va donar a conèixer el 1986 amb el relat "El retornat", Premi Modesto R. Figueiredo. Va ser membre corresponent de la Real Academia Gallega. En els últims anys de la seva vida va ser director de l'Instituto Cervantes a Lisboa. Obra poètica: As cidades dóna gens, 1983. Designium, 1984. Premi de la Crítica de Galícia i Premi Antón Losada Diéguez de creació. Pensar na tempestade, 1986. Pasa un segredo, 1988. Premi de la Crítica de poesia gallega. As lúas suburbanas, 1991. Adeus norte, 1991. Premi Esquío de poesía. Luz do mediodía, 1995. Persoas de amor, 1995. O cazador de libros, 1997. Mínima moralidade, 1998. Premi Miguel González Garcés. Capitán Inverno, 1999. A rocha dos proscritos, 2001.
