Miquel Bezares Portell neix el 17 de febrer del 1968 a Llucmajor (Mallorca). És poeta, narrador i professor. Codirigeix, juntament amb Biel Thomàs, les Edicions Atàviques, experiència plàsticopoètica que es desenvolupa durant els darrers anys de la dècada dels vuitanta i els primers de la dels noranta a Llucmajor, i a la qual també participen poetes com Blai Bonet, Margalida Pons, Miquel Cardell o Arnau Pons, així com els artistes Pere Bennàssar, Biel Thomàs o Rafel Joan. L'any 1990 obté el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, convocat per l'Obra Cultural Balear, "per l'original i profunda aportació de la seva poesia a la literatura catalana, així com per la seva activitat com a divulgador de la cultura (sic)". El 1991 es llicencia en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears. Des d'aleshores treballa com a professor de llengua catalana i literatura, primer a diversos instituts mallorquins de secundària i, actualment, a l'Escola d'adults de l'Arenal. L'any 1987 apareix el llibre Cos de calitja, amb el qual l'autor es dóna a conèixer com a poeta i al qual segueixen altres publicacions que són guardonades. Així, amb Carnaval (1989), obté el premi Ciutat de Palma de Poesia i amb Crònica del desfici (1992) el premi Josep Munteis de poesia, dins els Premis Ciutat d'Olot, l'any 1991. L'obra El convers (2004), és reconeguda amb el premi Miquel de Palol de poesia del 2003. En el terreny de la narrativa, Miquel Bezares també rep diversos premis com ara el Bearn, per l'obra Susannes (1998), o el Marian Vayreda, dins els Premis Ciutat d'Olot, per Quan els avions cauen (2001).
