POESIA ESCÈNICA VII: LA SOCIETAT I EL CAMÍ PERSONAL

POESIA ESCÈNICA VII: LA SOCIETAT I EL CAMÍ PERSONAL (Libro en papel)

Editorial:
PUBLICACIONS URV
Año de edición:
Materia
Teatro
ISBN:
978-84-8424-354-0
Páginas:
158
Encuadernación:
Rústica
-5%
12,00 €
11,40 €
IVA incluido
Disponible en 20 días
Comprar

"Poesia escènica VII: La societat i el camí personal" aplega tres obres de Joan Brossa que no han estat encara muntades. El compromís social i polític hi és evident, però l'espectador ha de servir-se de la seva imaginació per saber valorar aquestes peces fascinants.

A la tragicomèdia "El camí" (de 1953), un comte ric i vell intenta enganyar tothom, una noia ha de prostituir-se a causa de la seva pobresa i un empleat d'un cinema conta les seves experiències de guerra. Però, per què hi entren dues senyores que no semblen saber quina mena de pel·lícula els agrada? I quin paper hi té la lectura d’una novel·la sobre Simbad? A més a més, cada acte té lloc dins un gènere diferent: pantomima, diàleg sentimental, i melodrama.

"El ventríloc" (de 1953) és, com indica el seu subtítol, una "tragèdia", però la seva essència teatral i filosòfica va més enllà d'aquesta designació. Rosa fuig del casament proposat per David a fi de viure amb Roger, el Ventríloc. Tanmateix, aquests fets es revelen a poc a poc. És més important apreciar l'estètica de les converses i les situacions: els coloms de la Mare; el Ninot del Ventríloc que enfronta amb el seu propietari; i la llum expressada verbalment dins una foscor escènica.

"Ja hi tinc un peu!" (versió definitiva de 1959), una obra descrita per Brossa com a "sainet", conté dues trames clarament separades. Quimet deixa els seus pares i Carme per emprendre un viatge perillós. En una història paral·lela un rei decideix fer hereu del seu reialme el fill que sigui prou valent per anar a rescatar el tresor de "la muntanya alegre". També hi ha un espai per a pallassos, ballarins i un acròbata (que cau d'un trapezi i sembla morir).

Otros libros del autor