L?any 1896 André Gide comença a escriure Saül, un drama en cinc actes que es publicà el 1903, però que no es representà fins al mes de juny de 1922. L?obra, que André Antoine no havia gosat representar, al·legant raons econòmiques, s?estrenà al teatre del Vieux Colombier; Jacques Copeau la dirigí i hi encaminà el paper de rei. Quan publicà Saül, Gide era ja un personatge contradictori. Enamorat de Madeleine, l?ombra de la qual transita amb diversos noms per moltes pàgines dels seus llibres, es deixa temptar pel cos de les joves prostitutes o dels adolescents africans que el serveixen; tampoc una vegada casat amb ella no sap vèncer a Itàlia les exigències d?una sensualitat peculiar. El mateix passa amb les seves preferències literàries, perquè, si bé Saül pertany a una època en la qual encara és forta l?atracció del simbolisme, ja comença a desviar-se?n. Com molts altres escriptors, Gide s?inspira sovint en els mites clàssics, emperò, no segueix la narració bíblica. A Saül podem trobar el tema de la misèria de l?home sense Déu, tan pascalià, com la recerca d?un plaer humà mai satisfet. És evident que no podríem dir que Saül és una de les obres més brillants de Gide, però sí que és una de les més significatives, perquè s?hi troben els temes principals que l?inquietaren sempre com a home i com a escriptor.
