L'encàrrec d'aquesta obra ha estat un repte molt important i emotiu per mi, ja que m'ha fet crèixer com a persona i com a compostiora. Els poemes d'Antoni Rovira i Virgili em van acompanyar des de l'inici de la pandèmia, cosa que mai oblidaré. Des del primer moment em va robar el cor la seva poesia, que vaig sentir molt propera: alguns poemes per la proximitat dels paisatges descrits, i d'altres per haver viscut de petita l'exili dels meus avis. El meu desig ha estat captar la seva íntima intenció, l'essència i l'aroma que s'amagava entre les paraules, sentiments, pensaments i records dels versos escrits a l'exili, "font per mi de festivals del pensament", com ell deia, i que la música hi vibrés en consonància.
