JOSEP IBORRA (Benissa, 1929-València, 2011), llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, es va doctorar en Filologia Romànica amb una tesi sobre Joan Fuster. Va ser director adjunt de l'Institut de Ciències de l'Educació (1976-1981) i membre del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València. Com a crític literari, va col·laborar en diverses publicacions periòdiques (Serra d'Or, L'Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters i Revista de Catalunya, entre altres). Va publicar el llibre de narracions Paràboles i prou (1955, 1995) i diversos volums d'assaig literari: "Fuster portàtil" (1982), "La trinxera literària" (1995), "Confluències" (1995), "Inflexions" (2005) i "Breviari d'un bizantí" (2007). Després de la seua mort, s'ha publicat "Humanisme i nacionalisme en l'obra de Joan Fuster" (2012), "Fuster, una declinació personal" (2014) i "L'estupor" (2018).
"La constitució d'una literatura" es el primer volum de "Una literatura possible".
