El 1239, el noble Blasco d'Alagó atorga la carta pobla del Riu de les Truites, un acte que posa fi a vora cinc-cents anys d'història andalusina de Vilafranca i assenta els fonaments d'un nou ordre agrari. Aquest acte és només el pas inicial d'un trajecte que s'albira llarg i sinuós per als nous pobladors cristians, ja que han de bastir una nova societat, amb tot el que això implica, i la tasca no es preveu senzilla. És palesa l?existència d'una conflictivitat inherent al teixit social de la comunitat rural que és gestionada mitjançant l'ús d'unes determinades pràctiques de pacificació, com són les mediacions de pau i els arbitratges. Fet i fet, l'anàlisi de la documentació notarial del segle XIV permet a l?autor copsar la centralitat dels conflictes, y li ofereix la possibilitat de conéixer en detall tots i cadascun dels aspectes que defineixen la vida quotidiana dels habitants de Vilafranca, i per extensió del món rural valencià.
