Aquest estudi desenvolupa un aspecte essencial ?i, tanmateix, poc conegut? de l?impacte del japonisme a Catalunya: la seva incidència en l?arquitectura i els espais interiors de l?entorn del 1900. A partir de la bibliografia especialitzada i de l?anàlisi de fonts primàries, l?autor reconstrueix un fenomen que fou àmpliament difós a finals del vuit-cents a Occident, encara que n?hagin perviscut pocs testimonis, i recull la diversitat i la riquesa de propostes que van sorgir en l?obra de destacats arquitectes catalans: des del Pavelló Imperial Japonès de 1881 i la casa japonesa de l?Exposició Universal de 1888, fins a la Casa Bruno Cuadros de Josep Vilaseca, la Casa Vicens de Gaudí i la Fonda Espanya de Domènech i Montaner. Amb un plantejament inèdit de les relacions artístiques entre el Japó i Catalunya, aquest llibre revalora la significació del modernisme en la història de l?art universal i el paper capdavanter del nostre país en el progrés cultural d?aquella època.
